Una història èpica: la batalla del Castellet
31 de desembre de l’any 2007. Els exèrcits monleonians es preparaven per la dura batalla que s’acostava, coneixedors que l’empresa a complir era complicada i que les temptacions que el capriciós destí sempre els té preparades apareixerien tard o d’hora, ja fos en forma de suc de cibada, de vi, de cava o de fantàstics combinats de destilat amb refresc de cola i uns glaçons de gel. La jornada es preveia llarga i d’incert acabament. Avisats prèviament per la seva pròpia experiència, les tropes es dirigiren al Castellet de Sant Quirze, valents, decidits, disposats a mantenir la seva llegenda que tants i tants anys havia costat forjar. Aquesta vegada no anaven sols en la seva creuada. Els acompanyaven les seves esposes, també valeroses i carregades de paciència, temoroses que la batalla s’allargués massa, coneixedores de les debilitats dels seus cavallers i dels perillosos precedents viscuts amb anterioritat.
Grups coordinats de cambrers, amb la seva indumentària habitual, provaven una i una altra vegada de guanyar el cos a cos, omplint deliberadament les copes de vi i de cava que prèviament havien estat ingerides. La moderació però es va fer patent i per més que deixaven les armes del crim a l’abast dels assedegats combatents, aquests van saber lliurar una gran batalla i no van buidar totes les ampolles que els seus contrincants deixaven a modus de provocació.
La història esdevé èpica quan, en un últim intent de fer-los caure abans del retró de les campanades de cap d’any, els comandaments rivals ordenen la instal·lació d’una barra lliure farcida de gots de tub preparats per ser omplerts de brevatges alcoholitzants destinats a inflingir la derrota d’algun dels intrèpids combatents. Però estoicament aguantaren l’embestida de l’oponent i al cant dels himnes clàssics i amb les danses regionals adients, coseguiren sobrepassar el límit del canvi d’any moderament ebris i sense patir cap ennuec amb l’última emboscada del raïm.
Una batalleta més per explicar…
25 Gener 2008 at 9:00 pm
[...] primer mes de casats sense haver dedicat un post “seriós” al seu dia. El de “La batalla del kastellet“, tot i estar inspirat en el seu casament, anava més dedicat a la banda de furanyes que [...]