Guanya el PSOE… i el català emprenyat?
Per fi s’han acabat les eleccions. Bé, encara falta el recompte dels vots de l’estranger per acabar de fer decidir algun ascó que balla. I ha guanyat el Partido Socialista Obrero Español. Afortunadament no han tret majoria absoluta, cosa que em consola. Això era el que volia jo, que ningú aconseguís la majoria absoluta per fer i desfer com els hi vingués en ganes. Perquè, desenganyem-nos, qualsevol dels dos partits majoritaris d’Espanya amb majoria absoluta ens hagués massacrat (com ha estat habitual sempre en aquests casos). El PP ha perdut clarament tot i que no deixa de ser curiós que hagin guanyat més de 400.000 votants. Alerta, que si fossin capaços de tenir un discurs mínimament coherent més enllà de les animalades escupides per segons qui a la COPE, tornarien a estar per sobre dels socialistes.
És curiós que la campanya del PSOE, sense massa més arguments que el “si tú no vas, ellos vuelven” hagi tingut tant d’èxit. Ha triomfat el que jo entenc com l’anticampanya, és a dir, demanar el vot per tu perquè no governin els altres. És igual tot el que hagi passat durant els últims anys a Catalunya, el cas és que la gent pensi que amb el PP hagués estat pitjor. I al final de tot i per més patètic que em sembli a mi, la campanya els ha donat la raó. El PSOE ha aconseguit ser la força més votada a Catalunya, amb la Carme Chacon al capdavant (quina “carrera política” la d’aquesta noia…), i de retruc han aconseguit colocar al PP com a tercera força política, passant per davant d’ERC. Perquè amb el seu missatge han aconseguit que molts votants d’esquerra hagin canviat el seu vot pel del PSOE, consumant així la intenció final de mirar d’aniquilar els partits nacionalistes (els hi hauríem de treure un gallifante a tots els iluminats que han votat al PSOE per por al PP). I ara ja em direu a mi on està l’efecte del català emprenyat… el català emprenyat, “antes partio que doblao”, que respon a les urnes amb els millors resultats de la història a favor del partit responsable del caos més gran en infraestructures que jo recordi. A CiU, afortunadament no han aconseguit treure-li més força de la que ja li havien tret, i continua estant sota mínims degut al pacte que al seu dia van fer amb el PP i que veig que continuarà essent el motiu de crítica de les esquerres i les no tant esquerres pels segles dels segles.
Jo que voleu que us digui. Als que jo he votat no han guanyat les eleccions, tot i que això ja ho sabia abans de començar tot el xou. Però em queda la satisfacció que ningú les ha guanyat amb majoria absoluta, amb la qual cosa algun paper hi tindran els partits minoritaris en la presa de decisions i per tant “els meus”.
I res més. A veure com es posicionen ara tots plegats. I mentrestant, tots a treballar per pagar-los el sou a tots plegats…
