La sequera? Pregunteu-li a “l’aixetes”…

Hi havia una vegada un país que es quedava sense aigua. Experts de tota classe i vinguts de tot arreu argumentaven amb molts i diversos motius aquesta situació tan crítica: augment de la població, canvi climàtic, malbaratament de l’aigua, sistemes de reg obsolets… raons i més raons que miraven de demostrar el perquè d’aquesta crisi. Es recomanava a la gent de tancar l’aixeta (literalment), es prohibia regar jardins, omplir piscines, “tirar la cadena” després de fer un pipí… la cultura de l’estalvi!!!

Els responsables d’aquest país, mentrestant, es barallaven per fer sentir ben fort la seva solució. Obviaven si per alguna canonada obsoleta es perdien litres i més litres d’aigua, perquè arribaven vaixells amb aigua d’altres contrades que corregien aquestes petites pèrdues de la pròpia xarxa. I és que en aquest país els que decidien eren autèntics cervells, gent preparada a consciència que es guanyava el respecte i l’admiració dels seus ciutadans per la seva humilitat i el seu bon fer, per la seva unanimitat a l’hora de prendre decisions encertades i agradables per tothom. Aquest era un país de fantasia, on tothom hi volia viure. Un país amb les idees clares, solidari a base d’hòsties, coherent i cohesionat.

Amb tanta felicitat acumulada ningú va adonar-se que el veritable problema era que Sant Pere, l’operari diví encarregat de la pluja, havia tancat l’aixeta, fart de tanta inoperància. Sant Pere (“l’aixetes” li deien els seus companys) es descollonava des de sobre del núvol de pluja. Ho feia periòdicament, depèn de l’estat d’ànim que tenia. Es podia passar tres o quatre anys sense engegar l’aixeta i després l’engegava de cop. Li agradava veure des de allà dalt com un grup d’incapacitats decidien solucions per arreglar un problema que només depenia d’ell. No ho feia amb mala llet, que consti, però la seva tafaneria era més forta que la tasca que tenia encomanada. I és que els contes, a vegades, són tan absurds com aquest…

Explore posts in the same categories: Joan, ficcions reals, política