La intenció és el que compta
Hi ha cops que les coses no poden ser i punt. A tots ens ha passat més d’una vegada que, per molt que tinguem la intenció de fer alguna cosa, pels motius que sigui mai la podem arribar a portar a terme. Les casualitats existeixen i les circumstàncies a vegades són capricioses i inoportunes. És obvi que parlo des del ressentiment recent d’una frustrada intenció, que alguns dels que em puguin llegir coneixen perfectament. I al final, com es sol dir en aquests casos, la intenció és el que compta (la bona, és clar).
Menys mal que sempre hi ha algun motiu per aixecar els ànims… i el meu és ben curiós. L’amic Chikilikuatre tindrà els sants cullons de cantar demà a Eurovisió. I jo el seguiré com un d’aquests neòfits Eurofrikifans, romandré il·lusionat com un nen amb sabates noves davant d’un festival que fins ara em provocava més aviat indiferència. Bé, en realitat haig de confessar que sempre m’agradava mirar les votacions (sí, que passa?), per allò del “De iunaitit kindom, tri points. Raiomini, trua pua”. I també em causava una certa sensació de complaença observar com la sempre “meravellosa” cançó que portava el país on estic entaforat no obtenia més vots que els políticament correctes de Portugal i Andorra.
I aquest any, per fi, han portat al decrèpit festival d’eurovision la cançó que el nivell del festival mereix. Haig de reconèixer que disfruto com un nan quan “les personalitats enteses d’Eurovision” s’escandalitzen davant la possibilitat que un personatge com el Chikilikuatre representi a Espanya. Jo em retorço de gustet i faig créixer més si cal el meu recolzament al bo d’en Rodolfo. I com que sempre s’ha dit que el més important és participar, m’és ben igual si queda primer o últim. Estaré igual de content. Ja hem guanyat la batalla que havíem de guanyar. I potser si els de TVE (somos la primera) s’estiren una mica i compren un quants vots (com amb el lalala de la Masiel) el tio guanya i tot. Ja em veig a la típica gala estiuenca “Múrcia, que bonita eres”, com artista principal el Chikilikuatre… i l’any següent el festival es faria a Espanya i des d’aquí, en cas de que tot anés així, ja proposo alguns candidats, als que podrien tancar en uns estudis per fer un reality com Operación Triunfo per mirar de saber qui pot defensar el títol aconseguit amb tants esforços amb el Chikilikuatre. El professors haurien de ser de nivell (la Pantoja, la Rosa depañññña, el Raphael…) i com a jurat hi deixaria només al Risto Mejide. Algun personatge dels que podria entrar com a futur representant : El Josmar (és super fooooort…), el Koala (Opá, yo vi hasé un corrá…), los del Rio (dale a tu cuerpo alegria macarena…), la Pantoja de Puerto Rico (se me enamora el alma, se me enamoraaaaa…)… Sí!!!!! Ja veig una altra època daurada d’Eurovisió…
I és que en el fons, de nou, la intenció és el que compta… demà tots amb tupé!!!!
Tags: eurovisió
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.