Jo tinc unes PICNIC WAVES

Sé que potser alguns de vosaltres no entendreu res amb el títol. “Unes picnic waves?” us preguntareu… Vagi per davant que disculpo el vostre neofitisme en aquestes especialitats. No tothom coneix el món de les xancles en general i el de les xancletes domingueres en particular.

Ja fa anys la meva mare, la més guapa i sàbia de totes les mares del món, va fer una de les millors compres que es poden documentar actualment. Així, com qui no vol la cosa, va adquirir una peça de coleccionista, una obra d’art del calçat d’estiu. Poc pensava ella en aquells moments que anys més tard el seu fill podria fardar d’aquesta joia del segle passat. De disseny atrevit, color majoritàriament violeta amb ratlles taronges, velcro per ajustar-les a la mida ideal, obertures laterals de refrigeració dissenyades pels millors podòlegs del món, les Picnic Waves són, encara avui en dia, les millors xancletes domingueres del món. Tot són avantatges quan et calces unes Picnic Waves. Et donen un status, imposen el respecte necessari, causen l’admiració i l’enveja dels veterans de les barbacoes i donen un protagonisme merescut al seu propietari. Una sensació de seguretat i de maduresa mental recorre cada nervi del teu cos. Marquen la diferència, sens dubte. Com no podia ser d’una altra manera, hi han hagut molts intents d’imitació, còpies barates i absurdes que mai han aconseguit les prestacions de les autèntiques Picnic Waves. Quan es té la sort de tenir-ne unes, no són necessaris més complements de dominguero: ni samarretes Adijas, ni barrets de Tom Sayer, ni bermudes florejades… les Picnic Waves engloben el dominguerisme en un sol complement, fan del vestir ciència ficció, són les definitives i úniques protagonistes de la vetllada.

Entenc l’enveja que sentiu arribats a aquest punt del post. És normal, a mi també em passaria. No voldria semblar-vos pretenciós. En un gest de bona voluntat us diré que a la propera Cacharrada Popular Catalana, si us en veieu capaços, us deixaré calçar aquestes meravelloses xancletes perquè gaudiu, ni que sigui uns moments, de la seva comoditat i exquisidesa de tacte.

No em doneu les gràcies, sóc així…

Explore posts in the same categories: Joan, que és maca la vida

Tags: picnic waves

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.