La calor, les hormones i les dones

Per tots és conegut que a l’estiu, per aquestes contrades fa calor. Fins aquí bé. A mi em sembla perfecte, adoro el clima i fins i tot reivindico la calor. Sóc com una serpent, a l’estiu surto de la meva letargia i tinc com més ganes de fer coses… més ganes de sortir a fer uns beures, d’anar al super a comprar aigua i cervesa (sempre pel tema de la deshidratació), d’anar a llençar les escombraries, de regar les plantetes del balcó… bé, confesso que potser a les 4 del migdia no tinc ganes de fer tot això (cafè amb gel com a molt), però a partir de les vuit del vespre, que encara és de dia i no fa tanta calor, em transformo en un animal que allarga les hores amb activitats com les abans descrites. Fins aquí parlaríem d’una persona normal… o gairebé… o no gaire…

Però el problema de l’estiu no és la calor, no… el Dani ja ho diu: si tu l’ignores, tard o d’hora la calor també ho acaba fent amb tu (potser al setembre, a l’octubre o al novembre). El veritable problema de l’estiu són les hormones i, sobretot, les dones. Les dones, amb l’excusa de la calor, a l’estiu es “tornen” més guapes i fan que els homes tinguem més calor. Podríem parlar d’algun tipus d’enfermetat crònica no descrita en cap manual mèdic, que pot derivar en demàncies momentànies i deliris passatgers. Alguns lectors i sobretot algunes lectores direu que això és perquè tinc una ment “calenturienta”, “mirada sucia” o digueu-li com vulgueu… però no és culpa meva, creieu-me. Miris on miris sempre et trobes dones guapes. També confesso que, com a problema afegit, a casa tinc la més guapa de totes i això, com podeu imaginar, agreuja el problema, perquè no tinc refugi ni descans en aquesta lluita. Perquè no es tracta de simples desitjos carnals. És curiositat , tafaneria, interès i admiració per l’art en forma de persona! Potser el problema no el tinc jo (o els homes en general), si no que el teniu les dones, que patiu una enfermetat que us fa molt més interessants a l’estiu. O potser la culpa és de la moda d’estiu, que pregona i promociona unes peces de roba que afavoreixen sens dubte molt més al gènere femení que no pas al masculí…

No estic boig, em penso… I sobretot, no estic sol en la causa!!!! Qualsevol dia d’aquests, en un acte de valentia i coratge, m’apunto a un curs de CCC de medicina ràpida i investigo sobre el tema, per poder-vos donar proves empíriques del que us dic… 

I quina calor…

Explore posts in the same categories: 1