Alegries quotidianes
La vida, amb totes les seves coses bones i també amb les seves coses dolentes, no deixa de ser limitada pel que fa al temps, amb l’agreujant que no sabem mai de quina quantitat en disposem. Aquesta desconeixença però no ens priva de poder gaudir-ne cada dia, amb més o menys fortuna depenent de les circumstàncies de cadascú.
Jo durant els últims mesos estic vivint els moments més intensos i més il·lusionants de la meva història particular i tots els que em coneixeu i em llegiu en sou còmplices d’alguna manera. N’estic segur que els millors moments per gaudir estan per venir, és el que té pensar sempre en positiu, però de moment aprofito els que vaig tenint perquè són els últims.
I dintre de tota aquesta teranyina d’emocions es troba també el dia a dia, la rutina i les petites alegries quotidianes que cada dia em regala la gent que conec. Aquelles bromes eternes i repetitives amb les meus amics eterns, els de tota la vida, que no em canso mai de fer ni de rebre. Aquells somriures gegants i recomfortants que em regalen diàriament persones conegudes o desconegudes amb les que simplement tracto per feina, però que em fan sentir tant bé. Aquelles lectures imprescindibles de blogs que segueixo quotidianament, que a vegades em fan riure, a vegades pensar, però sempre, sempre, sempre m’acaben ensenyant. I evidentment la quotidianitat d’escriure els meu propi blog, d’explicar a qui li pugui interessar alguna de les coses que em passen pel cap, moltes vegades bastant absurdes però que a l’escriure-les m’alegren i em relaxen tant.
Avui ha tocat un post seriós que tenia ganes de fer des de feia temps. I és que no sé com aniré de temps en un futur no massa llunyà, però procuraré mantenir totes aquestes petites alegries. I sobretot espero poder continuar amb aquest blog, que em serveix de vàlvula d’escapament.
Tags: alegries
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.