Història d’un part (capítol 2 L’INGRÉS)
L’INGRÉS
30 de gener de 2009
Després d’apacar el cotxe al pàrquing del Taulí seguint les indicacions de la Núria (que no vol ni sentir a parlar que la deixi a la porta sola mentre jo vaig a aparcar) arribem a l’edifici de Santa Fe, que pels que ja el coneixeu sabeu que està decrèpit i pels que no el coneixeu… doncs està decrèpit!
De seguida ens avisen per passar al consultori 2, que és una mena de sala on hi ha una camilla on posen a la mare i una taula on s’asseu la doctora quan ve, que és molt de tant en tant. A la Núria li posen les corretges i a esperar toca. va tenint algunes contraccions, però la doctora ens diu que “està molt verda” i que per tant, tot i que ens quedarem ingressats, encara va per llarg… val a dir que amb tot això, des del consultori 2 en el que estem entaforats es senten uns crits de dolor d’alguna mare que va de part per alguna sala annexa i que foten realment angúnia. La Núria se m’acolloneix una mica… i jo també, perquè negar-ho. En fi, que va passant l’estona allà posats, fins que ens diuen que ja tenim habitació i que ens pugen allà per esperar que “maduri”. Amb tot això jo faig algunes fotos, que em permetreu que no posi aquí…
Pugem a l’habitació i veig que la meva sogra no té intenció de marxar a dormir, així que allà estem a l’habitació els tres, per acabar d’estar més nerviosos tots plegats… i apa, anar comptant cada quan venen les contraccions, que a vegades són molt sovint i a vegades tarden molt. Com que la Núria es queixa de molt de dolor, a cosa de quarts de tres de la nit se l’emporten a baix de nou. A mi em diuen que agafi la roba del nen però em deixen fora. Passa ben bé una hora i no em diuen res. Vaig a recepció a preguntar què està passant i finalment em diuen que la tornen a pujar perquè encara no ha dilatat… cullons m’ho podrien haver dit abans!!! Menys mal que vaig anar a preguntar… Són les 5 pràcticament i tornem a l’habitació. Entre els nervis i el cansament, això s’esà fent realment dur…
I avui arribo fins aquí.
PD: Dir-vos també que he inaugurat un blog dedicat al Jofre, que consisteix bàsicament en un diari fotogràfic del seu dia a dia. Si hi voleu donar un cop d’ull: http://jofrepoch.wordpress.com/
This entry was posted on 13 Febrer 2009 at 7:58 pm and is filed under Joan, Jofre, embaràs, familia, que és maca la vida. You can subscribe via RSS 2.0 feed to this post's comments.
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.