Noves rutines
Ja ho sé, ja m’ho havien dit, tothom m’avisava, ja m’ho podia esperar… però el fet que m’ho haguessin avisat no vol dir que no passi o que canviïn les coses. Algunes passen exactament com m’havien dit i d’altres no, però el que està clar és que això de ser pare et canvia moltes rutines que tenies ja preestablertes. Per exemple, ara escric aquest post mentre en Jofre fa una bacaineta reparadora per agafar forces per reclamar la meva atenció d’aquí una estona. D’acord. Ell em dóna una treva i jo escric sobre el tema. És just.
Primer de tot desmonto un mite: abans del part tothom em deia “Aprofita per dormiiiir!!!!”. Doncs bé, sí que és cert que no dormo tantes hores seguides com abans. Resulta que el nen té la curiosa necessitat vital de demanar per menjar durant la matinada i, al llevar-se ell, em desperto també jo. Val a dir que moltes nits només ens desperta una vegada i també haig de confessar que la que ho passa pitjor és la Núria, que es podria considerar que és l’únic restaurant al que el meu fill vol anar i per tant té l’exclusivitat de l’alimentació del Jofre. Però, tot i no dormir com abans, allò que es diu “del tirón”, confesso que dormo prou bé.
A continuació desvelo un secret: No sé exactament per quin motiu, enmig de la matinada, quan es lleva el Jofre per menjar, a qualsevol hora intempestiva, m’ha agafat la santa mania de destapar-me mentre dura la ingesta d’aliment del meu fill. Insisteixo: no entenc el motiu ni puc justificar la meva conducta. Simplement em destapo. I moltes vegades m’adormo destapat i em desperto després amb fred i pensant perquè collons hauré agafat aquesta dèria…
Finalment confirmo una veritat com un temple, d’aquelles de les que els pares experimentats ja m’havieu avisat: “No seràs mai més puntual i, en qualsevol cas, mai sortiràs de casa a l’hora que havies previst”. Cert! Veritat absoluta! No tan sols no surts a l’hora que havies previst, si no que ja fins i tot la previsió generosa que fas sempre es veu trencada per extranyes circumstàncies alienes a la teva organització prèvia. Ara, quan quedo amb algú ja directament dic: “Et trucaré quan sortim de casa”. Mai m’ha agradat fer tard i per tant, si no concreto l’hora em dóna la sensació que no faig tard del tot… Val a dir que a vegades aquestes circumstàncies que et fan anar tard poden donar un gir de 180 graus i et poden fer anar sensiblement més d’hora de l’hora prevista i per tant et fa anar pels puestos amb una antel·lació inusitada. Però què vols fer-hi si ja estàs a punt una hora abans del que esperaves…??????
En fi, això de la paternitat et fa agafar noves rutines. M’hi estic adaptant i, què voleu que us digui, a mi m’agrada!!!!!
Tags: rutines
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.