La llegenda de Sant Jordi
Dijous que ve és Sant Jordi, una diada ben assenyalada a Catalunya, el nostre particular dia dels enamorats. Per aquelles coses ininteligibles que té la vida aquesta festivitat popular no es tradueix en festa nacional… coses de polítics m’imagino…
Bé, el cas és que darrera la diada de Sant Jordi s’amaga una llegenda medieval, aquella que parla d’una vila atormentada per un drac que té les facultats de caminar, nedar i volar i que és capaç de treure foc pels queixals i té un alè ben pudent. Els vilatans sacrifiquen cada dia per sorteig una persona per tal de salvaguardar la integritat del poble sencer i un dia és la mateixa filla del rei la que cau en desgràcia. Tot i els intents de molts ciutadans de sacrificar-se en nom de la princesa, el rei en un acte de justícia i a contracor no ho permet i envia a la seva filla al sacrifici maleït. La llegenda parla d’un cavaller amb llança i cavall blanc que allibera a la bella princesa de la bèstia ferotge i despiadada que atormenta la vila de Montblanc. El valent cavaller s’enfronta al drac sense cap temor i després d’una llarga i èpica lluita el sotmet clavant-li la llança ben a prop del cor. I mentre la bèstia es desagna, de la seva sang en neixen roses vermelles, símbol de l’amor i la passió i que amb els anys són el preuat regal que els enamorats fem a les nostres dones en senyal d’amor i fidelitat.
La història me la van ensenyar de ben petit a l’escola i és d’aquelles que particularment em costen d’oblidar i que amb els anys i a base d’imaginació infantil he anat alimentant i enriquint. Tinc ganes d’explicar-li la llegenda al meu fill, amb tota mena de detalls i imitant diverses veus. Tinc ganes d’ensenyar-li les nostres tradicions i que les visqui i les gaudeixi tal com faig jo. I potser, qui ho sap, algun dia se’ns apareix un particular Sant Jordi modern a modus de superheroi del celuloide que és capaç de sotmetre el drac que ens atormenta i ens atemoreix i pot alliberar a cadascú de la seva bèstia particular…
Mentrestant aprofito aquestes últimes ratlles per enviar uns quants missatges. Felicitats al meu germà i a tots els Jordis en general i un petonàs i un milió de roses per la meva Núria. T’estimo molt. I pels que em llegiu, us desitjo una bona diada i que la passeu en la millor companyia que pugueu.
Tags: llegenda, Sant Jordi
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.