Callant veritats
No sabria trobar en quin punt just una virtut por convertir-se en defecte o a l’inrevés, quan un defecte pot convertir-se en una preuada virtut. A priori tots tenim clar que preferim que la gent amb la que tractem habitualment tingui com a virtut la sinceritat . I també la fidelitat, la solidaritat, la complicitat… ens agradaria un món perfecte en el que no hi haguessin mentides, ni hipocresies ni falsedats. Però és clar que una virtut pot contradir-se amb una altra. Moltes vegades quan algú busca en tu complicitat, implícitament et pot estar demanant que ignoris la sinceritat. De fet el mateix pot passar quan algú et demana fidelitat o solidaritat. No sempre són virtuts compatibles amb la sinceritat.
De fet si entro de ple en el perillós món de l’autocrítica, no sempre puc ser sincer, precisament perquè un excés de sinceritat pot convertir-se en un defecte difícil de pair per segons qui. I a vegades la por a fer mal fa que no sigui tot el sincer que m’agradaria ser o, el que és el mateix, que calli veritats que em vindria ben de gust dir.
És el peix que es mossega la cua, no trobeu? En fi, crec que ho superaré…
