Conclusions

Publicat 28 Setembre 2015 per Joan Poch
Categories: Joan

Avui és el dia després, encara estic ebri d’alegria i satisfacció pels resultats obtinguts. M’hagués agradat una victòria encara més àmplia, això també és veritat. Ara tinc ganes de continuar tirant endavant i de fer tots els passos que calgui perquè es compleixi el full de ruta que se’ns va proposar i que la gent de Catalunya ha votat massivament.

Sobre les reaccions més que previsibles dels perdedors, no penso entretenir més el meu temps amb el recompte de vots de “Sís” i de “Nos”. No serveix per res això. Jo sé que la majoria al parlament és de 68 escons i que la suma dels dos partits independentistes en tenen 72. Amb això n’hi ha més que prou per prendre les decisions que s’hagin de prendre. I si els que han perdut volen comptar vots, doncs ja tenen feina, que modernitzin el Tribunal Constitucional i ens deixin comptar-los via referèndum, que ja els ho hem demanat per activa i per passiva i ens ho han PROHIBIT.

Dels resultats electorals voldria fer comentaris concrets:

1.- No oblidaré MAI, però MAI el joc brut que han fet molts dels partidaris del NO en aquesta campanya. Frivolitzar amb les pensions i els subsidis de la gent, mirant d’espantar als nostres grans per condicionar el seu vot, especular amb corralitos més que improbables, forçar les amenaces dels bancs, que ells mateixos desmenteixen al cap de poques hores, falsejar documents de la comissió europea… la llista de greuges intolerables és inacabable. Una ofensa a la democràcia que crec que ens hauríem de plantejar denunciar a tots els tribunals internacionals perquè es tingui en consideració en el futur proper. No es pot tornar a tolerar!!! I tot i això, victòria aclaparadora!!! I en els diferents anàlisis que vaig escoltant, hi passen molt per sobre d’aquest greuge…

2.- Unió Democràtica de Catalunya. Era la crònica d’una mort anunciada…  no se n’han adonat de res, estan totalment fora de joc des de ja fa temps. Sabran reconduir-se? Per fer-ho, hi sobra algun que altre dirigent en la meva opinió…

3.- Ciudadanos (O “ciutadans” quan convé…): El discurs i els gestos de la “candidata a la presidencia de la Generalidad” per aquesta formació un cop constatats els resultas electorals (derrota clara i contundent) són dignes dels guionistes de “Torrente, el brazo tonto de la Ley”. Amb la gent corejant de fons “campeoooones, campeooones, oeee oeeee oooeeeeee…” i permetent-se el luxe de demanar la dimisió a qui li treu més del doble de suports electorals… quin nivellet… I això que només ha tret 25 escons… si n’hagués tret 62 ens “desterra” per sempre més… Quina manca de “decoro” i humilitat en la seva derrota!!! Tant de bo treguin bons resultats a les eleccions espanyoles i a veure quines polítiques apliquen al país veí… no els coneixen encara… fliparan!!!

4.- PP. D’on no n’hi ha, no en raja. Per mi, no mereixen ni estar en el joc democràtic, són mentiders, manipuladors i per sort per nosaltres, mancats de preparació i maldestres de discurs… El principals impulsors del desig d’independència del poble català, que ara pretenen donar lliçons de matemàtiques comptabilitzant vots de tot arreu, quan porten anys prohibint-nos que votem i ignorant el que demanem. Ells a Espanya governen amb majoria absoluta fa 4 anys amb menys del 45 % de vots, i ens ha tocat aguntar-los… Hipòcrites!

5.- PSOE. Qui us ha vist i qui us veu… Discurs obsolet que els portarà a fotre’s una altra hòstia a les generals espanyoles. A Ciudadanos, com a bons oportunistes que són, es freguen les mans…

6.- Catalunya Sí que es pot. Han enterrat el “comunisme català” per venir a “donar-nos lliçons” de política social i alternativa a nivell estatal, ens vénen a parlar de la dolenteria d’en Rajoy i els seus… com si no els coneixéssim aquí ja… i ens volen mobilitzar… a nosaltres??? Ja ho estem de mobilitzats, bastant abans que ells… obviament han fracassat en l’intent. Aquestes eleccions no anaven d’això i se n’han adonat tard… ara sembla que ho comencen a entendre… per cert, l’Herrera on s’ha amagat tota la campanya???

Dels meus només dir que hagués desitjat un resultat encara més ampli, però la majoria és més que suficient tenint en compte les pressions i joc brut (brut no, brutíssim) utilitzat pels poders fàctics i els no tan fàctics en campanya. Jo ara espero que es posin d’acord per tirar endavant el mandat democràtic que els hi hem confiat 2 milions de persones. Són dues propostes independentistes que han de saber aprofitar el moment històric per assolir l’objectiu comú. No desaprofitem el moment. No perdem més temps en recomptes inútils siusplau, a treballar!!! La llibertat ens espera!!!

Reflexió

Publicat 26 Setembre 2015 per Joan Poch
Categories: Joan, Jofre, política, que és maca la vida, Sergi

Tags: , ,

Demà és un dia històric. Així ho sento. Demà aniré a dipositar el meu vot a la urna amb un espectacular “poti-poti”  d’emoció, ilusió i esperança. Estic desitjant que arribi el moment. I espero que com jo, tots i cadascun dels catalans amb dret a vot puguin i vulguin exercir-lo de la mateixa manera que jo, que votin el que vulguin lliurement i sense por, perquè ja mai més ningú s’autoadjudiqui l’abstenció i  la famosa “Catalunya silenciosa”.

Demà votaré convençut del que voto, com mai abans ho havia fet. Demà no votaré a cap partit polític, demà votaré llibertat. I votaré per mi i votaré sobretot pels meus fills, que són la meva vida. Votaré per vosaltres Jofre i Sergi i també per vosaltres Aleix i Roger. Perquè el meu desig és que el resultat del meu vot sumat al de tots els milions de catalans i catalanes que pensen com jo ens permeti encetar el camí cap a un país nou, lliure i just, un país on no haver-nos de sentir estrangers, el nostre país, Catalunya.

Jo ja tinc feta la meva reflexió. De fet la tinc des de fa dies, mesos, anys… Demà un dels desitjos de la meva vida es complirà: Podré votar per la llibertat.

Seny, pit i cullons…

Publicat 9 Mai 2014 per Joan Poch
Categories: Joan

Doncs sí, la frase que deia en Tito Vilanova com a lema i que jo també em repeteixo cada dia al llevar-me defineix el meu estat d’ànim i la meva actitud als últims mesos.

Sabeu? Estic bé. Ho estic aconseguint, mica en mica. Miro de sortir-me’n de tot plegat i de no fer res fora de lloc o del que em pugui empenedir. Miro de ser coherent i prudent i intento ser feliç amb tots els bons moments que em trobo cada dia de manera espontània i miro d’aprendre dels dolents, que també hi són massa sovint i que costen de passar.

Cada dia és una lliçó de vida. Porto mesos aprenent de tot plegat i en el fons estic content de tot el que he après i del que no deixo d’aprendre i de les conclusions que n’he pogut treure. En tot aquest temps hi ha hagut gent que no ha deixat de decebre’m, gent que no necessito a prop en la meva vida… també hi ha hagut gent amb qui pensava que podia comptar i que s’ha desenmascarat. Doncs lluny, ben lluny de mi. Però el més important és la meva gent, els de sempre i també la gent que m’ha sorprès en positiu, la gent que m’ha fet costat i m’ha recolzat, la gent que lluny de prendre partit, simplement ha estat pendent de mi i de tothom i tot el que em preocupa. A tots ells, als “meus”, us vull ben a prop, us necessito ben a prop.

Continuaran siguent temps durs, temps de més pals i decepcions. Sé que vindran, ja els espero… Però amb seny, pit i cullons en sortiré, en sortirem. I res ni ningú ho evitarà.

I narinant…

Dormiu “bandidus”

Publicat 20 Febrer 2014 per Joan Poch
Categories: familia, infància, Joan, Jofre, Sergi

Tags: ,

Ja fa una bona estona que us he posat a dormir, que us he tapat ben tapats i us he explicat un conte nou… avui tocava de cavallers i de castells, avui tocava explicar com el jove i valent cavaller Jofre viu al seu inmens castell, fet de mahons gruixodíssims que no deixen passar a ningú que ell no vulgui… Papa tranquil, jo et protegiré de tots els que et vulguin fer mal, m’ha dit…

Sabeu? M’agrada explicar-vos un conte nou cada dia que us tinc a dormir, inventar-me’l sobre la marxa… m’agrada també cantar-vos la mateixa cançó de bona nit que us havia cantat diàriament, cada dia del món, des de que vau néixer, que us la sabeu de memòria i que m’emociona que sigui així. M’agrada entrar a la vostra habitació i veure com dormiu, sentir-vos respirar profundament i gaudir d’alguna manera també del vostre descans. M’agrada com m’abraceu quan em veieu una mica xof, m’agrada com m’ompliu amb cada petit detall. M’agrada com estimeu. M’agrada la vostra innocència i la vostra espontaneïtat. M’agrada la vostra noblesa i espero que la conserveu tota la vida…

Per vosaltres val la pena tot. Per vosaltres faré el que calgui, aguantaré el que calgui. Us donaré sempre el millor de mi. Sempre. Sou la meva prioritat absoluta, sempre ho heu estat, continueu sent la meva força i el meu camí.

I saps una cosa Jofre? Jo també us protegiré. Per més decaigut que estigui algun cop, per més mal que em facin, per més “monstres dolentots” que vinguin a fer-nos mal expressament allà on saben que poden fer mal, mentre em quedi una bri de força, mentre em quedi una al·lenada d’aire, us protegiré i us acaronaré mentre dormiu. I ja saps que quan no us puc acaronar, us somio i així us tinc més a prop.

Dormiu “bandidus”, jo sempre, sempre, sempre us protegiré…

Fent camí (1)

Publicat 4 gener 2014 per Joan Poch
Categories: Joan

Començo amb la següent  definició que trobo a la viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Honestedat):

“Honestedat és un valor humà  consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d’acord amb els valors de la veritat i la justícia. L’honestedat pot entendre’s com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones. Per a d’altres, l’honestedat implica la relació entre el subjecte i els altres, a més de la del subjecte amb si mateix. Sentiment de seguretat i tranquil·litat personal al no sentir-se superior a ningú i percebre el bo dels altres, així com conduir-se per les normes i valors. No sempre som conscients del grau d’honestedat o deshonestedat dels nostres actes, ja que l’autoengany fa que perdem la perspectiva respecte a l’honestedat dels propis actes, obviant les visions que haguessin pogut canviar la nostra decisió.”

No sempre és fàcil acceptar la realitat i ser sincer amb un mateix i amb els demés. No és fàcil reconèixer quan un s’ha equivocat i ha fet coses malament. No és fàcil acceptar un fracàs. No és fàcil afrontar totes aquestes coses i ser coherent, sabent que aquesta veritat i aquesta coherència no és acceptada per tothom ni és vista amb bons ulls. No és agradable prendre decisions que fan mal a gent que t’importa de veritat ni és agradable sentir-se constantment qüestionat i jutjat per aquestes decisions per gent que ni tan sols sap la realitat o que no es preocupa per conèixer-la.

Els que em coneixeu sabeu que estic farcit de defectes, però sabeu que sóc honest. No sóc exemple de res, no sóc el més bo en res, mai ho he estat. Però tampoc sóc dolent, ni sóc malintencionat, tampoc ho he estat mai, més aviat el contrari. Aquests temps que estic vivint últimament m’estan donant moltes lliçons de vida, moltes classes mestres d’identificació dels tipus de persones que em calen a prop i els que em calen ben lluny.

A tots els que m’heu fet costat sense jutjar-me ni especular i que de la mateixa manera que ho feu amb mi, també feu costat a la Núria, que heu estat pendents d’ajudar-nos i escoltar-nos, sense posar en tela de judici res ni prendre partit en el que és cosa nostra, a tota aquesta gent us estic i estaré eternament agraïts. És en els mals moments quan apareixen els amics de veritat i a tots vosaltres, sabeu perfectament qui sou, us dono les gràcies de tot cor.

Als que de manera gratuïta i malintencionada heu provat i continueu provant de fer mal, als que jutgeu sense conèixer i mentiu sense motiu, a tots els que us ha interessat fer mal, als que especuleu gratuïtament, als que només sabeu veure les parts que us interessen per la vostra autosatisfacció morbosa personal, als que em voleu mal a mi i als meus, a tots vosaltres, que també sabeu qui sou, us diré que de tot se’n surt i que el temps acaba posant a cadascú al seu lloc. No hi ha pitjor persona que la que és feliç amb les desgràcies alienes i creieu-me que tot tindrà les seves conseqüències amb el pas del temps. Però amb una diferència, jo aniré de cara, no em caldrà amagar-me.

Sergi

Publicat 28 gener 2013 per Joan Poch
Categories: familia, Joan, que és maca la vida

Tags: ,

Avui fa un any que vas venir al món. I malgrat tot el temps que ha passat, tinc la sensació que tot ha anat molt ràpid i que no m’ha donat temps de parar-me a gaudir de tu tot el que voldria.

M’agrada veure que tens caràcter, que ja et fas valer de ben petit, que ets alegre i que somrius amb facilitat, m’agrada que siguis espavilat i que donis molta guerra. M’agrades quan rius, perquè encomanes alegria i també quan plores, perquè sempre ho fas de manera sentida per reclamar el que vols i desitges en aquell moment. No deixis mai de reclamar el que vols i de lluitar per aconseguir-ho, fes-me cas. Aniràs canviant i t’aniràs fent com a personeta i jo procuraré ser-hi sempre i donar-te el millor de mi. Probablement no sóc el millor exemple per res, però t’estimo més que a mi mateix i procuraré no fallar-te mai i ser-hi sempre que em puguis necessitar. I així, algun dia, quan tinguis la meva edat i puguis llegir això que t’escric, vull que et puguis sentir orgullós del teu pare com ben segur que jo ho estaré de tu tota la vida.

Per molts anys fill.

El rescat: i si truqueu al Equipo A?

Publicat 10 Juny 2012 per Joan Poch
Categories: ficcions reals, Joan, paranoies, política, superherois

Tags: , ,

Últimament la paraula de moda en els debats polítics i economics espanyols és: RESCAT. Segons alguns era necessari i imprescindible, d’altres deien que no calia, que no ens feia falta. Segons d’altres no es tracta d’un rescat, és un “petit crèdit” amb condicons inmillorables, com si fos per arreglar la cuina de casa… n’hi ha fins i tot  que diuen que cal veure quines condicions implica per veure si s’accepta, com si s’estigués en condicions de triar…

A molts els ha tocat l’orgull “patrio”, ha estat un cop baix a la fanfarroneria, el despilfarro i les actituds sovint “chabacanes” d’aquests individus. Espanya necessita ajuda, tot i ser una superpotència mundial… 

Jo en canvi quan parlen de “rescat” me’n recordo de nou de la meva infància. Recordo per exemple que  el Zorro havia perpetrat més d’un rescat d’algun innocent a la forca, in extremis, a última hora, alimentant el mite. Quin paiu el Zorro… Curiosament ara quan penso en aquest personatge per mi llegendari em ve al cap l’Antonio Banderas, ilustre espanyol, conegut internacionalment per allò de la influència del cine modern… podríem demanar-li a l’Antonio que ens tregui d’aquest merder? Crec que li faria falta ajuda.

I si jo li hagués de recomanar algú sé perfectament a qui recomanaria… “en 1972, un comando compuesto por 4 de los mejores hombres del ejército americano, fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en la que se encontraban recluidos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quiá pueda contratarlos.. EL EQUIPO A” Síiiiiiiiiiii Aquests sí que no s’estan d’hòsties. Si s’ha de sortir d’un lloc, surten d’on sigui, soldant quatre ferragots i fabricant una tanqueta invencible que llança còctels molotov i amatralla a tots els dolents. El MA reparteix les bufetades que calgui. Especialistes en escapatòries impossibles, n fer volcar el mateix jeep amb les herbes del marge del camí, en rescats imprevistos… a què esperen??? Que els truquin ja!!!!! És que sempre tinc que pensar jo per tots???

Me encanta que los planes salgan bien…


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.