Fent camí (1)

Començo amb la següent  definició que trobo a la viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Honestedat):

“Honestedat és un valor humà  consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d’acord amb els valors de la veritat i la justícia. L’honestedat pot entendre’s com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones. Per a d’altres, l’honestedat implica la relació entre el subjecte i els altres, a més de la del subjecte amb si mateix. Sentiment de seguretat i tranquil·litat personal al no sentir-se superior a ningú i percebre el bo dels altres, així com conduir-se per les normes i valors. No sempre som conscients del grau d’honestedat o deshonestedat dels nostres actes, ja que l’autoengany fa que perdem la perspectiva respecte a l’honestedat dels propis actes, obviant les visions que haguessin pogut canviar la nostra decisió.”

No sempre és fàcil acceptar la realitat i ser sincer amb un mateix i amb els demés. No és fàcil reconèixer quan un s’ha equivocat i ha fet coses malament. No és fàcil acceptar un fracàs. No és fàcil afrontar totes aquestes coses i ser coherent, sabent que aquesta veritat i aquesta coherència no és acceptada per tothom ni és vista amb bons ulls. No és agradable prendre decisions que fan mal a gent que t’importa de veritat ni és agradable sentir-se constantment qüestionat i jutjat per aquestes decisions per gent que ni tan sols sap la realitat o que no es preocupa per conèixer-la.

Els que em coneixeu sabeu que estic farcit de defectes, però sabeu que sóc honest. No sóc exemple de res, no sóc el més bo en res, mai ho he estat. Però tampoc sóc dolent, ni sóc malintencionat, tampoc ho he estat mai, més aviat el contrari. Aquests temps que estic vivint últimament m’estan donant moltes lliçons de vida, moltes classes mestres d’identificació dels tipus de persones que em calen a prop i els que em calen ben lluny.

A tots els que m’heu fet costat sense jutjar-me ni especular i que de la mateixa manera que ho feu amb mi, també feu costat a la Núria, que heu estat pendents d’ajudar-nos i escoltar-nos, sense posar en tela de judici res ni prendre partit en el que és cosa nostra, a tota aquesta gent us estic i estaré eternament agraïts. És en els mals moments quan apareixen els amics de veritat i a tots vosaltres, sabeu perfectament qui sou, us dono les gràcies de tot cor.

Als que de manera gratuïta i malintencionada heu provat i continueu provant de fer mal, als que jutgeu sense conèixer i mentiu sense motiu, a tots els que us ha interessat fer mal, als que especuleu gratuïtament, als que només sabeu veure les parts que us interessen per la vostra autosatisfacció morbosa personal, als que em voleu mal a mi i als meus, a tots vosaltres, que també sabeu qui sou, us diré que de tot se’n surt i que el temps acaba posant a cadascú al seu lloc. No hi ha pitjor persona que la que és feliç amb les desgràcies alienes i creieu-me que tot tindrà les seves conseqüències amb el pas del temps. Però amb una diferència, jo aniré de cara, no em caldrà amagar-me.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Joan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: