Arxivar per setembre 2015

Conclusions

28 setembre 2015

Avui és el dia després, encara estic ebri d’alegria i satisfacció pels resultats obtinguts. M’hagués agradat una victòria encara més àmplia, això també és veritat. Ara tinc ganes de continuar tirant endavant i de fer tots els passos que calgui perquè es compleixi el full de ruta que se’ns va proposar i que la gent de Catalunya ha votat massivament.

Sobre les reaccions més que previsibles dels perdedors, no penso entretenir més el meu temps amb el recompte de vots de “Sís” i de “Nos”. No serveix per res això. Jo sé que la majoria al parlament és de 68 escons i que la suma dels dos partits independentistes en tenen 72. Amb això n’hi ha més que prou per prendre les decisions que s’hagin de prendre. I si els que han perdut volen comptar vots, doncs ja tenen feina, que modernitzin el Tribunal Constitucional i ens deixin comptar-los via referèndum, que ja els ho hem demanat per activa i per passiva i ens ho han PROHIBIT.

Dels resultats electorals voldria fer comentaris concrets:

1.- No oblidaré MAI, però MAI el joc brut que han fet molts dels partidaris del NO en aquesta campanya. Frivolitzar amb les pensions i els subsidis de la gent, mirant d’espantar als nostres grans per condicionar el seu vot, especular amb corralitos més que improbables, forçar les amenaces dels bancs, que ells mateixos desmenteixen al cap de poques hores, falsejar documents de la comissió europea… la llista de greuges intolerables és inacabable. Una ofensa a la democràcia que crec que ens hauríem de plantejar denunciar a tots els tribunals internacionals perquè es tingui en consideració en el futur proper. No es pot tornar a tolerar!!! I tot i això, victòria aclaparadora!!! I en els diferents anàlisis que vaig escoltant, hi passen molt per sobre d’aquest greuge…

2.- Unió Democràtica de Catalunya. Era la crònica d’una mort anunciada…  no se n’han adonat de res, estan totalment fora de joc des de ja fa temps. Sabran reconduir-se? Per fer-ho, hi sobra algun que altre dirigent en la meva opinió…

3.- Ciudadanos (O “ciutadans” quan convé…): El discurs i els gestos de la “candidata a la presidencia de la Generalidad” per aquesta formació un cop constatats els resultas electorals (derrota clara i contundent) són dignes dels guionistes de “Torrente, el brazo tonto de la Ley”. Amb la gent corejant de fons “campeoooones, campeooones, oeee oeeee oooeeeeee…” i permetent-se el luxe de demanar la dimisió a qui li treu més del doble de suports electorals… quin nivellet… I això que només ha tret 25 escons… si n’hagués tret 62 ens “desterra” per sempre més… Quina manca de “decoro” i humilitat en la seva derrota!!! Tant de bo treguin bons resultats a les eleccions espanyoles i a veure quines polítiques apliquen al país veí… no els coneixen encara… fliparan!!!

4.- PP. D’on no n’hi ha, no en raja. Per mi, no mereixen ni estar en el joc democràtic, són mentiders, manipuladors i per sort per nosaltres, mancats de preparació i maldestres de discurs… El principals impulsors del desig d’independència del poble català, que ara pretenen donar lliçons de matemàtiques comptabilitzant vots de tot arreu, quan porten anys prohibint-nos que votem i ignorant el que demanem. Ells a Espanya governen amb majoria absoluta fa 4 anys amb menys del 45 % de vots, i ens ha tocat aguntar-los… Hipòcrites!

5.- PSOE. Qui us ha vist i qui us veu… Discurs obsolet que els portarà a fotre’s una altra hòstia a les generals espanyoles. A Ciudadanos, com a bons oportunistes que són, es freguen les mans…

6.- Catalunya Sí que es pot. Han enterrat el “comunisme català” per venir a “donar-nos lliçons” de política social i alternativa a nivell estatal, ens vénen a parlar de la dolenteria d’en Rajoy i els seus… com si no els coneixéssim aquí ja… i ens volen mobilitzar… a nosaltres??? Ja ho estem de mobilitzats, bastant abans que ells… obviament han fracassat en l’intent. Aquestes eleccions no anaven d’això i se n’han adonat tard… ara sembla que ho comencen a entendre… per cert, l’Herrera on s’ha amagat tota la campanya???

Dels meus només dir que hagués desitjat un resultat encara més ampli, però la majoria és més que suficient tenint en compte les pressions i joc brut (brut no, brutíssim) utilitzat pels poders fàctics i els no tan fàctics en campanya. Jo ara espero que es posin d’acord per tirar endavant el mandat democràtic que els hi hem confiat 2 milions de persones. Són dues propostes independentistes que han de saber aprofitar el moment històric per assolir l’objectiu comú. No desaprofitem el moment. No perdem més temps en recomptes inútils siusplau, a treballar!!! La llibertat ens espera!!!

Reflexió

26 setembre 2015

Demà és un dia històric. Així ho sento. Demà aniré a dipositar el meu vot a la urna amb un espectacular “poti-poti”  d’emoció, ilusió i esperança. Estic desitjant que arribi el moment. I espero que com jo, tots i cadascun dels catalans amb dret a vot puguin i vulguin exercir-lo de la mateixa manera que jo, que votin el que vulguin lliurement i sense por, perquè ja mai més ningú s’autoadjudiqui l’abstenció i  la famosa “Catalunya silenciosa”.

Demà votaré convençut del que voto, com mai abans ho havia fet. Demà no votaré a cap partit polític, demà votaré llibertat. I votaré per mi i votaré sobretot pels meus fills, que són la meva vida. Votaré per vosaltres Jofre i Sergi i també per vosaltres Aleix i Roger. Perquè el meu desig és que el resultat del meu vot sumat al de tots els milions de catalans i catalanes que pensen com jo ens permeti encetar el camí cap a un país nou, lliure i just, un país on no haver-nos de sentir estrangers, el nostre país, Catalunya.

Jo ja tinc feta la meva reflexió. De fet la tinc des de fa dies, mesos, anys… Demà un dels desitjos de la meva vida es complirà: Podré votar per la llibertat.