Arxivar per 18 Mai 2017

Petit homenatge al meu avi

18 Mai 2017

Quan un perd el seu referent és complicat seguir amb el dia a dia amb normalitat, sembla com si tot fos diferent, t’envaeix la sensació que mai res tornarà a ser igual… i de fet, és així, tot passa a ser d’una altra manera.

El meu avi ha estat en totes les etapes de la meva vida un company inseparable, un amic pacient i un suport incondicional en tots els aspectes. Sempre l’he sentit molt a prop, sempre he notat el seu escalf i la seva complicitat. Tots els meus records amb l’avi són agradables, des de nen fins al dia d’avui. He tingut el gran privilegi de gaudir-lo, de gaudir-lo molt de fet. I això és una sort, ho sé. Però tot i així, tinc el sentiment de pèrdua prematura, la ràbia que encara ens quedaven coses per explicar-nos…

Sovint n’he parlat amb orgull d’ell, els que em coneixeu sabeu que sempre m’ha agradat presumir d’avi i, de la mateixa manera, estant junts, ell sempre que n’ha tingut ocasió, ha presumit de net. De fet, l’avi sempre ha estat orgullós de tots els seus, sempre ens ha animat i ens ha fet costat, s’ha emocionat amb nosaltres, ha rigut i ha plorat, ens ha escoltat i s’ha preocupat per nosaltres, ens ha ajudat sempre en tot.

Aquest cap de setmana l’avi va dir prou, volia anar-se’n amb la iaia i finalment ho ha fet, se n’ha anat a buscar-la i a trobar-la… ell aquí ja no hi feia res em deia des de que ella va faltar, tot just feia 2 mesos… tot i ser un final inesperat i repentí no puc dir que em sorprengui. L’avi feia totes les coses de cor i el seu final també ho va ser. I un cop més sento admiració cap a la persona, cap a la seva manera d’estimar i sentir, i rebo la nova lliçó de vida que ens deixa, l’última, que té a veure amb estimar sense límits a algú, a sentir que el camí de la vida té sentit si el fas amb la persona adequada. I rebo l’última lliçó amb la resignació egoista per no poder continuar tenint-lo físicament entre nosaltres però amb la convicció que sempre perdurarà a l’olimp dels meus records.

Iaia, avi. Segur que ja us heu retrobat i des d’on carai que sigui que estigueu segur que continuareu la vostra envejable història d’amor, tan autèntica i sincera. Jo des d’aquí només vull repetir-vos els cops que calgui que US ESTIMO.

Gràcies per tot avi.

Anuncis