Archive for the ‘familia’ category

Dormiu “bandidus”

20 febrer 2014

Ja fa una bona estona que us he posat a dormir, que us he tapat ben tapats i us he explicat un conte nou… avui tocava de cavallers i de castells, avui tocava explicar com el jove i valent cavaller Jofre viu al seu inmens castell, fet de mahons gruixodíssims que no deixen passar a ningú que ell no vulgui… Papa tranquil, jo et protegiré de tots els que et vulguin fer mal, m’ha dit…

Sabeu? M’agrada explicar-vos un conte nou cada dia que us tinc a dormir, inventar-me’l sobre la marxa… m’agrada també cantar-vos la mateixa cançó de bona nit que us havia cantat diàriament, cada dia del món, des de que vau néixer, que us la sabeu de memòria i que m’emociona que sigui així. M’agrada entrar a la vostra habitació i veure com dormiu, sentir-vos respirar profundament i gaudir d’alguna manera també del vostre descans. M’agrada com m’abraceu quan em veieu una mica xof, m’agrada com m’ompliu amb cada petit detall. M’agrada com estimeu. M’agrada la vostra innocència i la vostra espontaneïtat. M’agrada la vostra noblesa i espero que la conserveu tota la vida…

Per vosaltres val la pena tot. Per vosaltres faré el que calgui, aguantaré el que calgui. Us donaré sempre el millor de mi. Sempre. Sou la meva prioritat absoluta, sempre ho heu estat, continueu sent la meva força i el meu camí.

I saps una cosa Jofre? Jo també us protegiré. Per més decaigut que estigui algun cop, per més mal que em facin, per més “monstres dolentots” que vinguin a fer-nos mal expressament allà on saben que poden fer mal, mentre em quedi una bri de força, mentre em quedi una al·lenada d’aire, us protegiré i us acaronaré mentre dormiu. I ja saps que quan no us puc acaronar, us somio i així us tinc més a prop.

Dormiu “bandidus”, jo sempre, sempre, sempre us protegiré…

Anuncis

Sergi

28 gener 2013

Avui fa un any que vas venir al món. I malgrat tot el temps que ha passat, tinc la sensació que tot ha anat molt ràpid i que no m’ha donat temps de parar-me a gaudir de tu tot el que voldria.

M’agrada veure que tens caràcter, que ja et fas valer de ben petit, que ets alegre i que somrius amb facilitat, m’agrada que siguis espavilat i que donis molta guerra. M’agrades quan rius, perquè encomanes alegria i també quan plores, perquè sempre ho fas de manera sentida per reclamar el que vols i desitges en aquell moment. No deixis mai de reclamar el que vols i de lluitar per aconseguir-ho, fes-me cas. Aniràs canviant i t’aniràs fent com a personeta i jo procuraré ser-hi sempre i donar-te el millor de mi. Probablement no sóc el millor exemple per res, però t’estimo més que a mi mateix i procuraré no fallar-te mai i ser-hi sempre que em puguis necessitar. I així, algun dia, quan tinguis la meva edat i puguis llegir això que t’escric, vull que et puguis sentir orgullós del teu pare com ben segur que jo ho estaré de tu tota la vida.

Per molts anys fill.

Tensa espera

17 gener 2012

Ja queda poquet, molt poquet. El Sergi encara no s’ha decidit a sortir, no té pressa. De fet, tècnicament la Núria “surt de comptes” el proper divendres dia 20 i per tant encara no tocaria. I sincerament, tampoc cal que tingui pressa en sortir, a vegades el que hi ha per veure tampoc és massa motivador…

Però jo estic desitjant a que es decideixi, espero ansiós la seva arribada i se m’està fent llarga l’espera. Tinc nervis. Molts nervis. Tinc ganes de veure-li la careta, els ullets, sentir el cúmul d’emocions que vaig sentir quan vaig veure el Jofre, emocionar-me al conèixer a aquest tros de mi al que ja m’estimo més que a la meva vida. Sé que em farà sentir emocions úniques i ja l’estimo incondicionalment.

La vida val la pena per experimentar coses com aquestes en primera persona, així que esperarem el que calgui… el Sergi està fent bona la dita aquella que diu que el que és bo, es fa esperar!!!

2011, un any que m’ha passat volant

30 Desembre 2011

Com acostuma a ser habitual quan s’arriba al final d’un període, va sent hora de fer balanç d’aquest any que deixem enrera. El 2011 ha estat per mi un any ràpid, en el sentit més literal, ja que pràcticament ni m’he n’he adonat i ja s’està acabant.

Això té la seva part posititiva, quan les coses em passen ràpid vol dir que he fet moltes coses i pràcticament no he tingut temps d’avorrir-me, vol dir que tinc il·lusions i metes per les que lluitar, que tinc amics als que ajudar, amb els que puc riure i plorar, persones a les que estimar incondicionalment, vides per omplir… de fet així ha estat, l’any que ara deixem m’ha suposat un cúmul de sentiments, a vegades positius i a vegades no tant, m’ha suposat tornar-me a il·lusionar amb la propera arribada del Sergi, el que serà el meu segon fill.

Però  l’any 2011 que estem a punt de deixar també m’ha exigit a molts nivells, tant laboral com personalment, m’ha demanat grans dosis de reflexió i de comprensió, en el sentit més ampli que us pogueu imaginar, i precisament per això m’ha desgastat en molts sentits, sobretot mentalment. Cada vegada més necessito desconectar de tots i de tothom i tenir algun temps per mi i únicament per mi, necessito trobar-me a mi mateix, perquè moltes vegades sento que no hi sóc i fins i tot em costa reconèixer-me. Busco inspirar-me, busco complicitats perdudes, trobar refugi a les meves pors, trobar-me a mi mateix…

Clar que si fem cas als maies i sobretot al seu calendari, l’any 2012 és l’últim de la civilitació humana tal com l’entenem, així que és qüestió d’aprofitar-lo. A mi personalment no em va gaire bé que s’acabi el món precisament ara, però ja intentaré enraonar amb algun descendent dels maies a veure si arribem a algun tipus d’acord per signar una pròrroga… ja us aniré informant.

Però vull fer balanç positiu de l’any que deixo i sobretot vull pensar que l’any 2012 serà millor, neixerà el meu fill i vull que sigui un any especial i important per mi i per tots els que m’importeu. Així que tots plegats farem el que calgui perquè sigui així.

Fem del 2012 un any ben especial. Feliç any nou!!!!

Una bonanova: que ve el Sergi!!!

27 Agost 2011

Ara que ja definitivament s’acaben les vacances i que lògicament ja tenim a sobre el síndrome de mala hòstia postvacacional, ha arribat el moment de fer oficial una notícia d’aquelles inmillorables, una bonanova per fer oblidar la destrempada del final le vacances: La majoria dels que em coneixeu ja ho sabeu, perquè us ho he dit en persona, però per si hi ha algú que encara no n’està assabentat us comunico que si tot va com ha d’anar, el proper mes de gener neixerà el Sergi, el germanet del Jofre!!! És una de les millors notícies que es poden donar, d’això no n’hi ha dubtes. Així que ja ho veieu, la família augmenta!

Aquestes vacances hem dedicat alguns dels dies a fer lloc al pis pel nou habitant que està en camí, hem reubicat l’habitació per fer-hi espai per algun armari més, que també està en camí, per poder encabir tota la nova robeta i “menatge” del petit Sergi… se’ns gira feina!!! Serà un tornar a començar, seran nits en vetlla, serà estar pendent que el Jofre qno agafi massa gelos, tornar a canviar bolquers. Seran dos cadiretes al cotxe, serà doble ració de paciència… però què voleu que us digui, jo en tinc moltes ganes!!! Recordeu-me això que ara dic quan faci una cara de circumstàncies amb ulleres de pam i em queixi de les nits d’insomni…

Vacances

2 Agost 2011

Doncs sí, per fi han arribat les tan esperades vacances. Temps per estar amb els de casa i gaudir del que sigui que decidim fer plegats. Temps també per recuperar hores de son perdudes durant l’any i per alliberar-se de tensions i ansietats poc recomanables.

Aquests estiu no tinc previst fer res especial, de fet no anirem a cap lloc concret durant alguna temporada determinada, no hem llogat cap apartament ni hem reservat cap hotel ni res d’això. Improvitzarem una miqueta i volem anar a molts llocs de per aquí a prop i potser fer alguna excursioneta de 2-3 dies pel Pirineu.

Però sobretot aquestes vacances les vull aprofitar per reflexionar sobre tot el que em ve passant últimament, vull mirar de ser capaç de relativitzar les meves preocupacions i aprendre a no preocupar-me de les coses que no valen la pena o no puc controlar. Haig de prioritzar el que és important per mi i tot el demés deixar-ho en un segon terme i que no m’atabali ni m’amoïni massa. Haig d’estar pels meus, en el sentit i context més ampli possible  que pugui tenir la paraula “meus”, però al mateix limitar les meves energies i les meves possibles hores d’insomni precisament a aquesta gent que és important per mi, i els altres protagonistes secundaris de la meva vida, deixar-los de banda més enllà del contacte puntual que cal que tinguem.

Així que molt bones vacances a tots i carregueu piles tot el que pugueu que a la tornada estaré en plena forma per donar-vos tota la guerra possible!!!! I sobretot molt bones vacances pels meus, vosaltres ja sabeu qui sou….

Sorpreses agradables

6 Juliol 2011

Jo sempre he estat un tio poc amant de les sorpreses. Sóc d’aquesta mena de persones als que ens agrada tenir-ho tot controlat, no m’agrada gaire la sensació de que el que passarà jo no ho tingui previst. M’agrada estar més a la banda del que maquina, del que ho prepara tot per donar una sorpresa a algú, controlant fins l’últim detall del que passarà.

Però afortunadament la vida és incontrolable, fins i tot per gent com jo. Sempre passen coses inesperades, o coses esperades però incontrolables que poden fer canviar de plans amb molta facilitat. I què voleu que us digui, en el fons també m’agrada la sensació que no puc controlar-ho tot, la sensació de tensa espera, de voler conèixer coses que encara no es poden saber… la sensació que a la vida hi som de pas però serem més o menys feliços en funció de les sorpreses agradables que ens hi anirem trobant.

I tot i que li dono voltes i voltes al tarro, tot i que intento racionalitzar els instints i preparar-me pel que pugui venir, perquè sóc així i no ho puc evitar, en el fons se’m dibuixa un gran somriure sempre que penso en el meu futur i sobretot en el futur dels meus, i això fa que em senti satisfet de tot el que controlo i de tot allò que afortunadament se m’escapa.

Tensa espera…