Posted tagged ‘aniversari’

Sergi

28 gener 2013

Avui fa un any que vas venir al món. I malgrat tot el temps que ha passat, tinc la sensació que tot ha anat molt ràpid i que no m’ha donat temps de parar-me a gaudir de tu tot el que voldria.

M’agrada veure que tens caràcter, que ja et fas valer de ben petit, que ets alegre i que somrius amb facilitat, m’agrada que siguis espavilat i que donis molta guerra. M’agrades quan rius, perquè encomanes alegria i també quan plores, perquè sempre ho fas de manera sentida per reclamar el que vols i desitges en aquell moment. No deixis mai de reclamar el que vols i de lluitar per aconseguir-ho, fes-me cas. Aniràs canviant i t’aniràs fent com a personeta i jo procuraré ser-hi sempre i donar-te el millor de mi. Probablement no sóc el millor exemple per res, però t’estimo més que a mi mateix i procuraré no fallar-te mai i ser-hi sempre que em puguis necessitar. I així, algun dia, quan tinguis la meva edat i puguis llegir això que t’escric, vull que et puguis sentir orgullós del teu pare com ben segur que jo ho estaré de tu tota la vida.

Per molts anys fill.

L’edat de Crist

1 Març 2010

Dissabte va ser el meu aniversari. Fa 33 anys, en un diumenge de febrer de 1977 em vaig decidir a sortir. Néixer en diumenge diuen que ja és néixer cansat, però prometo que no ho vaig fer expressament, jo no n’era conscient. El cas és que van caient els anys inexorablement i me’ls vaig carregant a l’esquena sense massa remodiments ni temps per pensar que em faig gran. Però el fet que no tingui temps per pensar-hi no vol dir que no m’estigui fent gran i, el que potser és pitjor, que m’estic fotent vell!!! Sí, sí, el primer és reconèixer-ho, i els símptomes físics així ho indiquen. Però s’ha de ser agraït i per aquest motiu voldria dedicar unes línies a un company de viatge molt especial, que sempre ha estat amb mi i que ara demana pas a marxes forçades. Va per tu, amic cabell:

“I és que ara que encara no m’ha abandonat del tot vull acomiadar-me de la meva mata de pèl, aquesta que m’ha acompanyat durant més de 3 dècades, amb diferents mides i formes, però sempre fidelment arrapada a la meva closca. Ara cabell meu que comeneces a demanar l’emancipació és quan me n’adono de tots els bons moments que hem compartit. Sempre et tindré present quan repassi les fotografies de la infància i l’adolescència i fins i tot una miqueta més enllà. El meu cuir cabellut es va despoblant lenta però inevitablement, complint les regles més bàsiques de la genètica. Però  no vull que tinguis pressa en marxar estimat meu, pots quedar-te amb mi tot el temps que vulguis. Fins i tot si vols pots repoblar naturalment el meu cap i reviure temps passats d’abundància i generositat pilosa. Per la meva banda no posaré impediments en la teva decisió, sigui quina sigui. Si vols abandonar-me del tot ho entendré i em conformaré amb el meu nou status de calb, encara que la meva alegria seria que mai m’abandonis del tot i tenir-te sempre present, lluint-te orgullós per més blanc que et tornis. Tu tens la paraula esimat cabell.”

Així doncs, en aquest any en el que entro, l’any de la simbòlica xifra dels 33, aniré acomiadant-me amb temps de tots els trets distintius de la meva joventut i aniré donant la benvinguda a la segona edat. Perquè per molt jove que un es senti, hi ha una sèrie de trets físics que et van indicant el camí cap a la maduresa… la maduresa… la creu de tots!!!!

Jofre

31 gener 2010

Veig en tu el millor de la teva mare i meu. Veig en tu el motiu fonamenatal per creure que aquesta vida val la pena. Et miro i despertes sentiments en mi que mai hagués pensat que existissin. Ets sense cap mena de dubte el millor que he fet mai i espero estar a l’alçada que em correspon per mirar de fer de tu una bona persona, un tio noble i amb criteri. Vull dedicar-te le màxim possible dels meus esforços i energies, vull gaudir-te les màximes hores possibles, veure’t créixer i aprendre, veure com superes els petits entrabancs i les pors. Sempre seré ben a prop teu per ajudar-te si em necessites i per deixar-te fer quan així ho vulguis.

Per molts anys Jofre!!!!