Posted tagged ‘Sergi’

Dormiu “bandidus”

20 febrer 2014

Ja fa una bona estona que us he posat a dormir, que us he tapat ben tapats i us he explicat un conte nou… avui tocava de cavallers i de castells, avui tocava explicar com el jove i valent cavaller Jofre viu al seu inmens castell, fet de mahons gruixodíssims que no deixen passar a ningú que ell no vulgui… Papa tranquil, jo et protegiré de tots els que et vulguin fer mal, m’ha dit…

Sabeu? M’agrada explicar-vos un conte nou cada dia que us tinc a dormir, inventar-me’l sobre la marxa… m’agrada també cantar-vos la mateixa cançó de bona nit que us havia cantat diàriament, cada dia del món, des de que vau néixer, que us la sabeu de memòria i que m’emociona que sigui així. M’agrada entrar a la vostra habitació i veure com dormiu, sentir-vos respirar profundament i gaudir d’alguna manera també del vostre descans. M’agrada com m’abraceu quan em veieu una mica xof, m’agrada com m’ompliu amb cada petit detall. M’agrada com estimeu. M’agrada la vostra innocència i la vostra espontaneïtat. M’agrada la vostra noblesa i espero que la conserveu tota la vida…

Per vosaltres val la pena tot. Per vosaltres faré el que calgui, aguantaré el que calgui. Us donaré sempre el millor de mi. Sempre. Sou la meva prioritat absoluta, sempre ho heu estat, continueu sent la meva força i el meu camí.

I saps una cosa Jofre? Jo també us protegiré. Per més decaigut que estigui algun cop, per més mal que em facin, per més “monstres dolentots” que vinguin a fer-nos mal expressament allà on saben que poden fer mal, mentre em quedi una bri de força, mentre em quedi una al·lenada d’aire, us protegiré i us acaronaré mentre dormiu. I ja saps que quan no us puc acaronar, us somio i així us tinc més a prop.

Dormiu “bandidus”, jo sempre, sempre, sempre us protegiré…

Sergi

28 gener 2013

Avui fa un any que vas venir al món. I malgrat tot el temps que ha passat, tinc la sensació que tot ha anat molt ràpid i que no m’ha donat temps de parar-me a gaudir de tu tot el que voldria.

M’agrada veure que tens caràcter, que ja et fas valer de ben petit, que ets alegre i que somrius amb facilitat, m’agrada que siguis espavilat i que donis molta guerra. M’agrades quan rius, perquè encomanes alegria i també quan plores, perquè sempre ho fas de manera sentida per reclamar el que vols i desitges en aquell moment. No deixis mai de reclamar el que vols i de lluitar per aconseguir-ho, fes-me cas. Aniràs canviant i t’aniràs fent com a personeta i jo procuraré ser-hi sempre i donar-te el millor de mi. Probablement no sóc el millor exemple per res, però t’estimo més que a mi mateix i procuraré no fallar-te mai i ser-hi sempre que em puguis necessitar. I així, algun dia, quan tinguis la meva edat i puguis llegir això que t’escric, vull que et puguis sentir orgullós del teu pare com ben segur que jo ho estaré de tu tota la vida.

Per molts anys fill.

Tensa espera

17 gener 2012

Ja queda poquet, molt poquet. El Sergi encara no s’ha decidit a sortir, no té pressa. De fet, tècnicament la Núria “surt de comptes” el proper divendres dia 20 i per tant encara no tocaria. I sincerament, tampoc cal que tingui pressa en sortir, a vegades el que hi ha per veure tampoc és massa motivador…

Però jo estic desitjant a que es decideixi, espero ansiós la seva arribada i se m’està fent llarga l’espera. Tinc nervis. Molts nervis. Tinc ganes de veure-li la careta, els ullets, sentir el cúmul d’emocions que vaig sentir quan vaig veure el Jofre, emocionar-me al conèixer a aquest tros de mi al que ja m’estimo més que a la meva vida. Sé que em farà sentir emocions úniques i ja l’estimo incondicionalment.

La vida val la pena per experimentar coses com aquestes en primera persona, així que esperarem el que calgui… el Sergi està fent bona la dita aquella que diu que el que és bo, es fa esperar!!!

Una bonanova: que ve el Sergi!!!

27 Agost 2011

Ara que ja definitivament s’acaben les vacances i que lògicament ja tenim a sobre el síndrome de mala hòstia postvacacional, ha arribat el moment de fer oficial una notícia d’aquelles inmillorables, una bonanova per fer oblidar la destrempada del final le vacances: La majoria dels que em coneixeu ja ho sabeu, perquè us ho he dit en persona, però per si hi ha algú que encara no n’està assabentat us comunico que si tot va com ha d’anar, el proper mes de gener neixerà el Sergi, el germanet del Jofre!!! És una de les millors notícies que es poden donar, d’això no n’hi ha dubtes. Així que ja ho veieu, la família augmenta!

Aquestes vacances hem dedicat alguns dels dies a fer lloc al pis pel nou habitant que està en camí, hem reubicat l’habitació per fer-hi espai per algun armari més, que també està en camí, per poder encabir tota la nova robeta i “menatge” del petit Sergi… se’ns gira feina!!! Serà un tornar a començar, seran nits en vetlla, serà estar pendent que el Jofre qno agafi massa gelos, tornar a canviar bolquers. Seran dos cadiretes al cotxe, serà doble ració de paciència… però què voleu que us digui, jo en tinc moltes ganes!!! Recordeu-me això que ara dic quan faci una cara de circumstàncies amb ulleres de pam i em queixi de les nits d’insomni…